GRÀCIES VIDA!!!

LA MORT COM A PART DE LA VIDA,

ELS ESSERS VIUS, NAIXEM, VIVIM I MORIM.

 Quan tenim mort i pèrdues, qestionar el munt d’emocions 

que ens comporta aquest fet no és tasca fàcil

 i menys, quan en som tots afectats, grans i petits.

 Hem de deixar que emergeixi el dolor

 i l’emoció en nosaltres mateixos 

i permetre-ho als companys, infants i famílies que tenim al nostre voltant.

El taller va començar amb la narració del conte

GRÀCIES VIDA.

Nosaltres durant tot el curs, hem parlat de la mort,

sempre quan sortien vivències a l'aula

(les flors quan son collides deixen de fer olor..

les fulles dels arbres son verdes, tornen grogues, cauen de l'arbre i es sequen,

si trepitjam un bitxet ja no es mou més, etc..)

La vida i la mort estan en contacte directe amb els nostres infants

per això vaig decidir fer aquest taller.

Va venir na Rosa, l'escriptora d'aquest conte,

i ens va parlar de la mort,

i vam fer un taller preciós

on tots hi vam participar,

el tema era molt interessant per tots...

 Tothom tenia coses per contar,

i moltes!

Els animalets, com els estimam!

com ens agradava quan aquell canet ens llepava les mans,

quan el canari cantava i es posava damunt el braç.

el hamster que tant estimavem..

aquell moixet que acaronavem,

aquells moments de passejar amb el ca...

 El taller ens unia cada vegada més,

els infants empatitzaven entre ells,

els gestos eren propers i es compartien mirades de complicitat,

tots haviem viscut coses parescudes!

  Les cares es transformaven, transmetien sentiments,

tristesa mesclada amb alegria, sorgeix la nostàlgia

i la riquesa de les paraules amb la que ho explicaven era màgica.

Reviure experiències viscudes amb les persones que ja no hi són.

persones que han mort, persones que recordam,

persones importants, 

que ens feien aquell menjar tant bò que mai tornarà a tenir el mateix gust,

güelos i güeles que jugaven amb nosaltres,

que ens mimaven, que compartien somriures i rialles amb nosaltres,

reviure moments de felicitat i poder-ho compartir

va ser preciós!

 Vam fer la cloenda del taller gaudint d'un dolcet en forma d'os,

el gust era el que ens deixava també haver pogut parlar

de les persones, dels animals i coses que hem perdut

 (quan canviam de casa, aquell peluix que no sabem on és,

aquell cotxe que es va espenyar, ....)

Els infants no mollaven a na Rosa,

la complicitat viscuda durant el taller

es translladava a l'aula

i es pot veure a les fotos.

NOMÉS MANCA DIR: 

GRÀCIES ROSA PER ESCRIURE AQUEST CONTE

I PER VENIR EN PERSONA 

A FER-NOS AQUEST TALLER!

 

Actualment es treballa el dol 

com una tasca de reconstrucció d’una nova realitat

 i es contempla la pèrdua com una oportunitat d’aprenentatge,

APRENDRE A VIURE AMB EL BUIT,

GAUDINT DELS RECORDS VISCUTS,

PER SEGUIR ENDAVANT 

I PODER DIR:

GRÀCIES VIDA!